"LAMENTOS DE UN POBRECITO HOLGAZÁN"

Jou de bous en un taulell català del segle XVIII. Foto en ARTEHISTORIA.

Les fonts històriques que ens permeten una aproximació a les formes de vida en l'Antic Règim són molt abundants, especialment en el segle XVIII gràcies a l'activitat dels intel·lectuals de la Il·lustració que realitzaren una gran tasca d'estudi, critica i proposta de reformes per a millorar la situació econòmica i social i promoure el progrés i la modernització del país.

A continuació tens un xicotet extret d'una d'aquestes fonts, concretament de l'obra de Sebastián Miñano "Lamentos de un pobrecito holgazán", publicada en 1820, que constitueix una crítica satírica i irònica sobre alguns aspectes de l'Antic Règim, en aquest cas, sobre la gran pressió fiscal que suportaven els camperols.

El document original el pots consultar en les imatges, que pots engrandir punxant sobre d'elles.

Com el document original està en castellà he considerat innecessari traduir-lo. Únicament he adaptat la ortografia a les normes actuals.

 LAMENTOS DE UN POBRECITO HOLGAZÁN

En cuanto asoma el verano y las mieses empiezan a ponerse amarillas, ya tien Vmd. a su puerta un lechuzo vestido de negro, con una sotana muy larga (...) 

y sin preguntar ni una palabra relativa a lo que se ha gastado en la siembra, ni en la labor, ni en el abono, ni en la era, ni el acarreo (...) abre su cuaderno, y presenta un cargo de la décima parte de lo que se ha cogido (...)

y sin más ni más le da a Vmd. la misión de trasladar a la cilla el diezmo de lo que entre en el granero. (...)

Claro es que, con estas idas y venidas, el granero ha llevado un toque más que mediano, pero ni siquiera hemos empezado a contar las socaliñas.

Aún falta pagar la renta de las tierras arrendadas a los monjes del desierto.

(...) Verdad es también que estos anacoretas suelen ser muy suavecitos con los que retrasan sus pagos, pues lo más que hacen es ponerles por justicia, hacer que los metan en la cárcel, embargarles hasta la cama en que duermen y dejar a la inclemencia a toda la familia.

Esto sólo se verifica cuando no tienen el señorío del pueblo, pues en este caso, que es el más frecuente, no necesitan interpelar otra autoridad que la suya (...)

No bien han concluido los lechuzos eclesiásticos (...) cuando se presentan los lechuzos seculares a cobrar los repartos de las contribuciones reales (...)

El cuaderno contiene muchas cosas tan justas como curiosas, porque además del reparto de la contribución se piden al vecino los [derechos] de riegos (...), los de la guardería del campo (...); los derechos de la sal, los de la alcabala, la sisa, la paja y utensilios, y otras mil preciosidades que, con diversos nombres y apellidos, se han ido aumentando cada año.

Les imatges del text pertanyen a la Biblioteca Digital de Castilla y León

LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEUA CLASSIFICACIÓ

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques són, doncs, la matèria primera de la Història. 

Pragmàtica Sanció de 1769 per la que s'expulsa als Jesuites dels territoris espanyols. És una font històrica escrita, concretament, un document jurídic o legislatiu. Pel seu origen constitueix una font primària.

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc.

• Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques.

1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

• Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de lèpoca, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors.
2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
3. Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il.lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc.
4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.
   
   

JOSÉ ANTONIO LABORDETA, DESCANSE EN PAU

FOTO: http://zaragozakillsme.blogspot.com/2010/08/el-recopilatorio-definitivo-de.html

Hui ha mort en Saragossa José Antonio Labordeta, professor d'història, escriptor, poeta, cantautor, polític, diputat per Aragó i viatger televisiu.

Un home al qual jo vaig conèixer l'any 1974 en Terol, en l'Institut Nacional de Batxillerat "José Ibáñez Martín" quan jo no era més que un adolescent estudiant de l'últim curs de batxillerat i ell era poc més que un professor que començava a ser un referent tardà de la cançó protesta en els últims anys del Franquisme.

Un home al que mai oblidaré.

L'ÚLTIM VOL DE LA REPÚBLICA

En el mes de març de 1939, en l'aeròdrom de Monòver, en l'anomenada "Posició Dakar", es van anar concentrant, amb la intenció de fugir cap a Orà, els membres del govern republicà (que havia fixat l'ultima seua seu en la propera "Posició Yuste", en Petrer) i altres destacats republicans com els líders del PCE o el poeta Rafael Albertí.

Testimoni d'aquells fets va ser Rafael Castellote, un veí de La Font de la Figuera, militant del PCE, que els recorda en aquesta entrevista publicada hui en el diari El País.

SELECTIVITAT

Aquest enllaç et porta a la nova pàgina de la Universitat d'Alacant sobre la selectivitat. En ella hi pots trobar informació actualitzada i altra que anirà penjant-se en el moment adient, com la relativa al procés de reclamació i revisió de notes. És aconsellable, per tant, que la marques entre els teus favorits en el teu navigador per a accedir més ràpidament.

També pots trobar en ella el nou model d'examen per assignatures  i els criteris de correcció i qualificació.