LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEUA CLASSIFICACIÓ

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques són, doncs, la matèria primera de la Història. 

Pragmàtica Sanció de 1769 per la que s'expulsa als Jesuites dels territoris espanyols. És una font històrica escrita, concretament, un document jurídic o legislatiu. Pel seu origen constitueix una font primària.

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc.

• Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques.

1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

• Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de lèpoca, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors.
2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
3. Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il.lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc.
4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.
   
   

Aquest mapa sobre les Guerres Balcàniques (1912-1913) és diacrònic, ja que compara la situació abans i després de la guerra. És una font secundària.

• Segons la seua temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars... Les lleis, en qualsevol de les seues formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques o legislatives.

• Finalment, pel que fa a la seua intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

Caricatura apareguda en la revista La Flaca en 1869. És una sàtira sobre els problemes per a triar un nou rei rere el destronament d'Isabel II

Esquema extret del llibre  "Historia del Mundo Contemporáneo" de 1º de Bachillerato.  Editex. Madrid 2002.