El Palau de la Moncloa, situat en la zona oest de la Ciutat Universitària de Madrid, és des de 1977 la residència oficial del President del Govern espanyol.
El complex en el qual es troba el palau, així con tota la zona pròxima, reben el seu nom pel fet de que un dels propietaris de la finca, en la primera meitat del segle XVII, fora Melchor Antonio Portocarrero, virrei del Perú i conte de La Monclova, terme que per deformació lingüística ha donat lloc a l'actual, La Moncloa.
I es que, la finca i el palau que es va construir en ella foren de propietat particular fins a 1802, en que va ser adquirida per Carles IV per a la seua esposa, Maria Lluisa de Parma, després de la tempranera mort de la propietària, María del Pilar Teresa Cayetana de Silva-Álvarez de Toledo, XIII duquesa d'Alba, amb la qual la reina havia mantingut una forta rivalitat, segons els rumors de l'època per qüestions amoroses, fins al punt de que les mateixes murmuracions acusaven la reina de l'enverinament de la duquesa.
 | ||||
| Cayetana d'Alba retratada per Goya. La sobtada mort de la duquesa als 40 anys es va atribuir segons les murmuracions de l'època a l'enverinament per part del seu enemic, Godoy, per ordre de la reina Maria Lluisa, que havia mantingut amb la duquesa una forta rivalitat i que va intentar a la seua mort la confiscació dels seus bens. L'autòpsia a la que van ser sotmeses les seues restes mortals en 1945 va concloure que la causa de la seua mort va ser una meningitis tuberculosa, cosa que exclou l'enverinament. |
Tanmateix, en l'edifici actual queda poc del palau de la duquesa, que va experimentar diverses transformacions al llarg del segle XIX, especialment des de que Isabel II va cedir la seua propietat a l'Estat en 1865 mitjançant l'anomenada "Ley del Rasgo" i que durant la Revolució de 1868 passara a dependre del Ministeri de Foment.
 | ||
| Aspecte de la façana principal del palau cap a 1920. FOTO: Archivo General de la Administración |
Durant la Guerra Civil va resultar pràcticament enderrocat, ja que el front de Madrid es va estabilitzar en tota la zona de la Ciutat Universitària.
 |
| Aspecte del palau en maig de 1938. Fotografia pressa durant el rodatge de la película "Ciudad Universitaria" en les fortificaciones franquistas del palau de la Moncloa. Biblioteca Nacional |
Finalment, en 1948, es va iniciar la construcció d'un nou palau, l'actual, sobre el solar que ocupava l'antic, amb un projecte historicista basat en La Casa del Labrador de Aranjuez.
